Entrada IV.

Sobre el Cercle d’Agermanament Occitano-Català


Fa poc vaig escriure al blog arpità (WWW.AMICSDARPITANIA.BLOGSPOT.COM), membre del Cercle d’Agermanament Occitano-Català (WWW.CAOC.CAT), demanant una promoció mútua del blogging en arpità. Molt amablement, em van respondre que ho farien amb molt de gust, així doncs, complint la meva part d’aquest pacte, aquesta entrada la dedicaré a informar sobre les pròximes activitats organitzades pel Cercle d’Agermanament Occitano-Català:

  • El proper divendres 19 d’octubre hi haurà la presentació del documental “Harpitanya” a la seu del caoc, al carrer Providència de Gràcia (Barcelona). És un documental que es va produir l’any passat i vindràn com a convidats la directora i un arpità. El dissabte 20  hi ha prevista una introducció a la llengua arpitana. Tota aquesta informació la trobaràs al web del CAOC, ja que som una secció dins el Cercle d’Agermanament Occitano-Català.

De moment, no hi ha cap activitat pròxima destacable més, de totes maneres, aquests tipus d’entrades estaran actives, i per a més informació podeu visitar la web WWW.CAOC.CAT o WWW.AMICSDARPITANIA.BLOGSPOT.COM.

Entrada III

Benvolguts Visitants,

Aquesta entrada no s’emetrà en arpità, ja que vol transmetre un missatge molt important a totes aquelles persones interessades en Arpitània en general. Com ja s’ha advertit a l’apartat Consciencia’t, Arpitània està en “Greu Perill d’Extinció” segons el projecte de Endangered Languages Project, de Google. Així doncs, sobre aquest tema en concret no es parlarà més, però el missatge de l’entrada va per aquí.

Com ja sabeu, el francoprovençal està en perill, així que he decidit de crear un tipus de “campanya” de difusió de l’arpità. Es tracta de que cada persona que vulgui participar elabori un bloc, a on expliqui les seves vacances, a on expliqui la seva vida en la llengua arpitana. Simplement això. Segons l’irlandès Benny Lewis, que parla unes 10 o 13 llengües, el principal factor per a aprendre una llengua no és saber-se la gramàtica, sinó saber el bàsic per a poder parlar. Saber la gramàtica més imprescindible i prou. Aleshores, el que proposa ell és crear un bloc i publicar periòdicament, notícies amb la llengua que estem aprenent. Així doncs, cada cop hi ha més necessitat de fer una extensió sintàctica, que ens durà a aprendre més.

Això és el que vull que passi aquí. Vull que es crei una Xarxa de Blocs en Arpità, a on cadascú escrigui en francoprovençal sobre la seva vida. Així potenciarem l’ús de l’arpità en línia.

 

Entrada II

La majoria de Textos d’aquestes entrades han estat extrets de la pàgina web WWW.AMICSDARPITANIA.BLOGSPOT.COM.


La Some du Code és el primer text jurídic arpità trobat, que data aproximadament del segle XIII dC, i es va descobrir a Grenoble l’any 1924. Aquí adjuntem una part d’aquest llibre, que tracta sobre el divorci.

XVIII

 Qui deit nurir los effant si le maris se part de la muler.

Si le maris s’est partis en alcuna maneiri de si muler, e el en a effant qui seaint menor de III anz, li mare los deit nurir tro que seiant passa li III an, o, si el sunt maior de III anz, le pare los deit nurir, e le jugos deit enquerre avoi cui porent meilt istar, avoi lo pare o avoi la mare; e avoi cellui avoi cui el porent meilt istar los face istar lo jugos, seiant menor de III ans o maior.
Qui ha de pujar els fills, si el marit es separa de la muller.
Si el marit, de la manera que sigui, es separa de la seva dona i té d’ella fills de menys de 3 anys, la mare els ha de criar fins que passin dels 3 anys; al contrari, si tenen més de 3 anys, el pare els ha de criar. I el jutge ha d’esbrinar amb qui  poden estar millor, si amb el pare o amb la mare; i fer-los viure amb qui millor estiguin, siguin menors o majors de 3 anys.
(La Somme du code, llibre V, capítol 20)

Cal remarcar que el primer text en arpità va ser escrit per una dona, Marguerite d’Oingt, cartoixana d’un monestir a Lió. Llur germana va tenir un gran èxit com a redactora, ja que poc després de la seva obra Speculum (Mirall) va escriure una biografia d’una Santa cartoixana.

Aquest és un petit poema de Lo Boteyron sobre la llengua de Savoia.     

– Quinta l’é-tou la lingua de la Savoye ?
– M’ên vé t’ô dire drä yöra, ma Croué !
Lû que francèyon dyant qu’é lo francé ,
lû que patèyon dyant qu’é lo patué ;
è y a na çhusa canbên que nyon n’porrë rnèyé
yé que lo patué ikyé ètâve à l’ên premié.
Lingua du pagan qu’ant vivu  ìk  « adé yàdzo »,
Parlâ du « bouif », du çhapoué pè töt vlàjho ;
On têm s’dru, s’rëçho, os’alavià
chl’antëcco lingajho a poué kâzi varèyà.
Vni estranjhié çhi sä, t-ou pâ taspou damàjho ?
léchà tâ lé, frandâ u râclon l’értajho !
– N’en réstè-t-ou p’rên pâ lamên na mita ?
Di zu véra Kinke, adon yé töt panâ ?
D’espoêr, fô-t-ou n’avé u na ?
– A tan que y a na coului que jharvètè, Tyoûta,
Nyon n’ô sât !  Apoué vé, « farà  bên que vüdrà ! »

Aquesta llengua, és originària de la regió francesa de Savoie. Diuen que aquesta llengua és intraduïble, així doncs, un repte per al bloc és crear un llibre-diccionari sobre el “savoià” i com es pot aprendre sent catalanoparlant.

Pensa a cen que nos fesens avouéc noutros cayons devant que les boucheyér: los balyens pecar lo ples bon, los engrèssiens perce que seyont ples tendres et bons a megiér. Méma chousa fét Roma avouéc nos. Et, rapèlatè, que los bouchiérs que nos talyérno la gola seront des Vâldotens. 

Lo Temps (2008), Floran Corradin (Vâl d’Aoûta)

Pensa el que fem nosaltres amb els porcs abans de matar-los: els donem el menjar més bo, els engreixem perquè siguin tendres i bons per a menjar-nos-els. El mateix fa Roma amb nosaltres. I, recorda-te’n, que els botxins que ens tallaran la gola seran valdostans. 

El Temps (2008), Floran Corradin (Vall d’Aosta)

Entrada I.

Benvinguts! Bonjorn!

Benvinguts al Bloc d’Arpitània! Dintre de poc s’activarà el servei de “blogging” en arpità!

Mapa d'Arpitània

Canya a l'espanyolisme

Aquest és l'espai web de la campanya de la CAJEI i Maulets d'autodefensa davant l'ofensiva espanyolista que està innundant els Països Catatalans amb l'excusa de l'Eurocopa de futbol

Arpitània

La nació alpina

WordPress.com News

The latest news on WordPress.com and the WordPress community.